dimarts, 26 de setembre del 2017

Entorns personals de aprenentatge i comunitats d'aprenentatge


Aquest bloc tracta sobre la clase del 26 de setembre. En primer lloc, ens van ensenyar una pàgina on podem buscar articles i altres coses d'interès per a fer treballs. Aquesta pàgina és: http://grupotecnologiaeducativa.es/

 En segon lloc, vam parlar dels grups de treball i el professor ens va fer la presentació del tema 1 on va parlar de les TIC ( ja vaig passar un enllaç d'aquest tema a l'entrada anterior).

Després va parlar del entorns personal de aprenentatge (Personal Learning Environment o PLE) i les TIC. Per això os deixe aquest article que ho expliquen:


Es pot resumir, com diu aquest article que: "amb aquests elements, com hem vingut comentant, s'intenta realitzar un material que servisca perquè l'alumne puga anar construint el seu aprenentatge, d'una manera flexible, creativa, espontània, interaccionant amb companys i segons les preferències. Partint de les premisses que es desprenen de l'enfocament constructivista i, tenint en compte que l'aprenentatge es produirà quan l'alumne elabore activament el seu coneixement."

Es a dir, que per exemple els vídeos poden fer que els xiquets i xiquetes experimenten coneixements. Aquí us deixe un video de la tardor



  


En segon lloc ens va parlar sobre les comunitats d'aprenentatge. Jo he encontrat aquesta conferéncia que explica bastant bé aquest tema i es bastant curiós:
 http://grupotecnologiaeducativa.es/images/bibliovir/Comunidades%20virtuales%20para%20el%20aprendizaje.pdf

Per a fer-vos una idea he agafat el final d'aquesta conferéncia, que m'agradat per a introduir-vos a la idea d'aquest terme.

" Per finalitzar vull explicar un conte d'un escrit Llatinoamèrica, Paulo Colhoe:
"Una rosa somiava dia i nit amb la companyia de les abelles, però cap anava a posar-se en les seves
pètals. La flor, encara, seguia somiant: durant les seves llargues nits, imaginava un cel
on volaven moltes abelles que s'acostaven afectuosament a besar-la. Així aguantava fins al
dia següent, quan tornava obrir-se amb la llum del sol. Una nit, la lluna, sabent de la seva
solitud, li va preguntar a la rosa:
  - No estàs cansada d'esperar?
  - Potser. Però cal seguir lluitant
  -Per què?
  - Perquè si no em obri, em marcit.
  En els moments en què la solitud sembla aixafar tota la bellesa, l'única forma de
resistir és continuar oberts "I estar obert al món com el nostre és viure en
comunitat i cooperar per la llibertat del coneixement, i d'aquesta manera anar ampliant la nostra
visió del món i anar apropant els coneixements entre diferents comunitats humanes."

Per acabar us deixe una sèrie de links per a informar-vos d'aquests temes.















a
Etiquetes de comentaris: , , , ,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)